POTSER NADAL
Potser Nadal és que tothom es digui
a si mateix i en veu molt baixa el nom
de cada cosa, mastegant els mots
amb molta cura, per tal de percebre’n
tot el sabor, tota la consistència.
Potser és reposar els ulls en els objectes
quotidians, per descobrir amb sorpresa
que ni sabem com són de tant mirar-los.
Potser és un sentiment, una tendresa que s’empara de tot; potser un somriure
inesperat en una cantonada.
I potser és tot això i, a més, la força
per reprendre el camí de cada dia
quan el misteri s’ha esvanit, i tot
torna a ser trist, i llunyà, i difícil.
Miquel Martí i Pol, Per preservar la veu. Barcelona: Mall, 1985
Potser Nadal és que tothom es digui
a si mateix i en veu molt baixa el nom
de cada cosa, mastegant els mots
amb molta cura, per tal de percebre’n
tot el sabor, tota la consistència.
Potser és reposar els ulls en els objectes
quotidians, per descobrir amb sorpresa
que ni sabem com són de tant mirar-los.
Potser és un sentiment, una tendresa que s’empara de tot; potser un somriure
inesperat en una cantonada.
I potser és tot això i, a més, la força
per reprendre el camí de cada dia
quan el misteri s’ha esvanit, i tot
torna a ser trist, i llunyà, i difícil.
Miquel Martí i Pol, Per preservar la veu. Barcelona: Mall, 1985
QUIZÁS
NAVIDAD
Quizás Navidad es
que todo el mundo se diga
a sí mismo y en voz
muy baja el nombre
de cada cosa,
masticando las palabras
con mucho cuidado, a
fin de percibir
todo el sabor, toda
la consistencia.
Quizás es descansar
los ojos en los objetos
cotidianos, para
descubrir con sorpresa
que ni sabemos cómo
son de tanto mirarlos.
Quizás es un
sentimiento, una ternura
que se ampara de
todo; quizás una sonrisa
inesperada en una
esquina.
Y quizás es todo
esto y, además, la fuerza
para retomar el
camino de cada día
cuando el misterio
se ha desvanecido, y todo
vuelve a ser triste,
y lejano, y difícil.
Miquel Martí i Pol,
Per preservar la veu. Barcelona: Mall, 1985
